diumenge, 20 de març del 2011

Il·lustrant poesia






I aleshores nosaltres
pobres cadells esporuguits
que estimàvem l'estiu
que creíxiem al pati de la nit
i nedàvem en l'abundància del no-res
vam descobrir
que ens havíem fet grans
que aquell era un espai ja destruït
i no gosàvem dir: em moro de tristor
o tinc set
enduts pel vent
vam descobrir
que ja podíem viure sols
vam descobrir l'antiga por de la foscor
arribats en terra de ningú
nosaltres
que estimàvem l'estiu.

Josefa Contijoch i Pradesaba (Manlleu, 1940)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada